COLTAN: el preu de la matèria primera.

COLTAN: és un mineral format per la mescla de dos minerals associats: la columbita o niobitai la tantalita. És de color metàl·lic apagat i d'ell s'extreu el metall tàntal.

El tàntal i el niobi són utilitzats en gairebé la totalitat de dispositius electrònics: telèfons mòbils, aparells GPS, televisions de plasma, ordinadors portàtils, aparells PDA i MP3...

El niobi té utilitat en la fabricació d'acers, sobretot els inoxidables que han d'aguantar altes temperatures, com els dels motors a reacció.

PRODUCCIÓ MUNDIAL

El principal productor de coltan és Austràlia, amb el 10% de les reserves mundials, Tailàndia amb un altre 5% i a la regió dels Grans Llacs Africans amb una estimació del 80% de les reserves mundials.

Rwanda i Uganda estan exportant actualment coltan robat del Congo a occident, principalment als Estats Units, on s'utilitza gairebé exclusivament en la fabricació de condensadors electrolítics de tàntal.

http://www.youtube.com/watch?v=gn-CIo_qpoU&feature=related

NANOTECNOLOGIA, com és de petita?

La nanotecnologia és un camp de les ciències aplicades dedicat al control i manipulació de la matèria a una escala menor que un micròmetre, és a dir, a nivell d'àtoms i molècules.

Nano - és un prefix grec que indica una mesura, de manera que la nanotecnologia es caracteritza per ser un camp essencialment multidisciplinat i cohesionat exclusivament per l'escala de la matèria amb la qual treballa.

APLICACIONS:

Les presents aplicacions de la nanotecnologia són: explorar volcans, agafar informació de les missions espacials extraterrestre, simular la vida i el comportament d’insectes i altres animals, portar a terme operacions elementals en ambients perillosos, vigilar i activar alarmes en zones de seguretat, torneigs de sumo, catalitzadors.

Com a futures aplicacions: nous sensors per a la medicina, per al control mediambiental , i per a fabricació de productes químics i farmacèutics, materials més lleugers per a les indústries d'aeronàutica i automòbil, tecnologies visuals que permet millors pantalles.

Quant CO2 emetem a l'atmosfera del nostre planeta?

La Berta: emet 12.857.245 kg de CO2 a l'atmosfera.
És la que menys gasta perquè utilitza la moto, per moure's, peró a casa
utilitza el butà cosa que la perjudica.

La Mari: emet 14.248.368 kg de CO2 a l'atmosfera.
És la 2ª, perquè te un vehicle, i no es mou gaire,
intenta fer tot el possible per no contaminar.

La Xaus: emet 16.224.442 kg de CO2 a l'atmosfera.
És la 3ª, perquè a casa agfen molt el cotxe durant la setmana
a casa fa servir bombetes normal, hauria d'utilitzar les de baix consum.

La Mercè: emet 18.258.496 kg de CO2 a l'atmosfera.
És la 4ª que més CO2 emet a l'atmosfera, perquè té 3 vehicles
propis a casa, també utilitza molt l'energia domèstica.

La Gisela: emet 20.325.258 kg de CO2 a l'atmosfera.
És la que emet més CO2, perquè el seu pare ha d'agafar
molt l'avió per motius de feina, utilitza molt el gas.

Earth Hour 2009

‘Earth Hour‘ es una campaña para el efecto del cambio climático. Por una hora, concretamente a las 8:30 p.m. el 28 de Marzo del 2009, las luces de 74 ciudades de 62 paises se apagarán. Ciudades como Chicago, Londres, Lisboa, San Francisco, Miami, Sydney, Oslo, Manila y Las Vegas son un pequeño ejemplo de las ciudades que de momento participan en esta campaña.
Algunos musicos se han unido ha esta causa. Los músicos que apoyan esta campaña son Gavin DeGraw, Rise Against, KT Tundstall, Finger Eleven, Simple Plan and Justin Nozuka.
http://www.youtube.com/watch?v=BjWD8pbK5t8&eurl=http%3A%2F%2Fwww%2Esimpleplan%2Ees%2Fpage%2F7%2F&feature=player_embedded

CO2

Diòxid de carboni

L'òxid de carboni, també denominat diòxid de carboni, gas carbònic i anhídrid carbònic, és un gas les molècules del qual estan compostes per dos àtoms d'oxigen i un de carboni. La seva fórmula química és CO2 . La seva representació per estructura de Lewis és: O=C=O. És una molècula lineal i no polar, a pesar de tenir enllaços polars. Això es deu al fet que donada la hibridació del carboni la molècula posseïx una geometria lineal i simètrica. Història De la descomposició química de la marga i la calcària, el químic escocès Joseph Black, en el segle XVIII, va obtenir un gas al que va denominar "aire fix". Més endavant, el també químic Antoine Lavoisier, que va asseure les bases de la química moderna, en un dels seus experiments sobre combustió, va identificar a un gas de les mateixes característiques que el "aire fix" de Joseph Black i que va denominar òxid de carboni (IV). En l'any 2008, a través del telescopi espacial Hubble, es va descobrir en el exoplaneta HD189733b, a 60 anys llum de la terra, la presència d'aquest gas. "L'anhídrid carbònic suposa, segons l'investigador de la Nasa, Mark Swain, una troballa emocionant ja que "en les circumstàncies adequades, podria estar relacionat amb l'activitat biològica, com ocorre en la Terra".

Cicle del carboni

El cicle de l'òxid de carboni (IV) comprèn, en primer lloc, un cicle biològic on es produïxen uns intercanvis de carboni (CO2) entre els éssers vius i l'atmosfera. La retenció del carboni es produïx a través de la fotosíntesi de les plantes, i l'emissió a l'atmosfera, a través de la respiració animal i vegetal. Aquest procés és relativament curt i pot renovar el carboni de tota la terra en 20 anys. En segon lloc, tenim un cicle biogeoquímico més extens que el biològic i que regula la transferència entre l'atmosfera i els oceans i sòl (litosfera). El CO2 emès a l'atmosfera, si supera al contingut en els oceans, rius, etc. és absorbit amb facilitat per l'aigua convertint-se en àcid carbònic. Aquest àcid influïx sobre els silicatos que constituïxen les roques i es produïxen els ions bicarbonato. Els ions bicarbonato són assimilats pels animals aquàtics en la formació dels seus teixits. Una vegada que aquests éssers vius moren queden dipositats en els sediments dels fons marins. Finalment, el CO2 torna a l'atmosfera durant les erupcions volcàniques al fusionar-se en combustió les roques amb les restes dels éssers vius. En algunes ocasions la matèria orgànica queda sepultada sense produir-se el contacte entre aquesta i l'oxigen el que evita la descomposició i, a través de la fermentació, provoca la transformació d'aquesta matèria en carbó, petroli i gas natural.

Efecte hivernacle

L'òxid de carboni (IV) és un dels gasos d'efecte hivernacle (G.I.I.) que contribuïx que la Terra tingui una temperatura habitable. D'altra banda, un excés d'òxid de carboni (IV) se suposa que accentuaria el fenomen conegut com efecte hivernacle, reduint l'emissió de calor a l'espai i provocant un major escalfament del planeta; no obstant això, se sap també que un augment de la temperatura del mar per altres causes (com la intensificació de la radiació solar) provoca una major emissió de l'òxid de carboni (IV) que roman dissolt en els oceans (en quantitats colossals), de tal forma que la variació del contingut del gas en l'aire podria ser causa o conseqüència dels canvis climàtics, qüestió que no ha estat dilucidada per la ciència. En els últims anys la quantitat d'òxid de carboni (IV) en l'atmosfera ha presentat un augment. S'ha passat d'unes 280 ppm en l'era preindustrial a unes 379 ppm en 2005 (tot i que la seva concentració global en l'atmosfera és de tot just 0,03%). Aquest augment podria contribuir, segons el Grup intergovernamental d'experts sobre el canvi climàtic promogut per l'ONU, a l'escalfament global del clima planetari;%[1] en oposició, altres científics%[2] dubten que la influència dels gasos cridats "d'efecte hivernacle" (bàsicament anhídrid carbònic i metà) hagi estat crucial en l'escalfament que es duu registrant en terme mitjà en la superfície terrestre (0,6 graus centígrads) en els aproximadament últims 100 anys.

Usos

S'utilitza com agent extintor eliminant l'oxigen per al foc. En Indústria Alimentosa, s'utilitza en begudes carbonatades per a donar-los efervescència. També es pot utilitzar com àcid innocu o poc contaminant. L'acidesa pot ajudar a quallar lactis d'una formes més ràpida i per tant barata, sense afegir cap sabor i en la indústria es pot utilitzar per a neutralitzar residus alcalins sense afegir altre àcid mes contaminant com el sulfúric. En agricultura, es pot utilitzar com abonat. Encara que no poden absorbir-lo per les arrels, es pot afegir per a baixar el pH, evitar els dipòsits de calç i fer més disponibles alguns nutrientes del sòl. També en refrigeració com una classe líquid refrigerant en màquines frigorífiques o congelat com gel sec. Aquest mateix compost s'usa per a crear boira artificial i sensació de bulliment en aigua en efectes especials en el cinema i els espectacles. Altre ús que està incrementant-se és la seva ocupació com agent extractante quan es troba en condicions supercríticas donada la seva escassa o nul·la presència de residus en els extractes. Aquest ús actualment es reduïx a l'obtenció de alcaloides com la cafeïna i determinats pigments, però una petita revisió per revistes científiques pot donar una visió de l'enorme potencial que aquest agent d'extracció presenta, ja que permet realitzar extraccions en mitjans anóxidos el que permet obtenir productes d'alt potencial antioxidant. És utilitzat també com material actiu per a generar llum coherent. (Làser de CO2) Juntament amb l'aigua és el dissolvent més emprat en processos amb fluids supercríticos.

EFECTE HIVERNACLE I ESCALFAMENT GLOBAL.

Canvi Climàtic!

DEFINICIÓ:
Un canvi climàtic és qualsevol variació global del clima de la Terra ja sigui per causes naturals o humanes influint sobre tots els paràmetres climàtics, temperatura, precipitacions i nuvolositat


CONSEQÜÈNCIES:
Les conseqüències del canvi climàtic no es poden determinar exactament, perquè desconeixem el comportament de l'atmosfera en les noves condicions. No obstant això, les previsions que es tenen són:
Augment del nivell del mar a causa de la fosa parcial del glaç i de la desaparició parcial o total de les glaceres, no tan sols per l'augment de la quantitat d'aigua sinó també pel volum més gran d'aigua dels oceans com a conseqüència d'haver-se escalfat.
Desaparició de zones de conreu properes a les costes, i també de moltes ciutats costaneres. Canvis en el règim actual de precipitacions: augment de precipitacions a les costes i disminució a les illes, a causa de l'evaporació de l'aigua. Canvis en la distribució de la vegetació. Disminució de les zones conreables i de la vegetació, a causa de la sequera. Expansió de les zones desèrtiques, o desertització.
Aparició de malalties tropicals en zones on ara no hi són, com la malària o el còlera a Europa.