Coltan
Coltan és un mineral format per la mescla de dos minerals associats: la columbita o niobita, [(Fe, Mn)Nb2O6], i la tantalita , [(Fe, Mn)Ta2O6], en qualsevol proporció; el nom, recull de manera abreujada la combinació dels dos noms. És de color metàl·lic apagat i d'ell s'extreu el metall tàntal, que presenta una gran resistència a la calor així com determinades propietats elèctriques.
Té un gran interès econòmic i estratègic, i és fonamental en aparells per a les telecomunicacions. El tàntal i el niobi són utilitzats en gairebé la totalitat de dispositius electrònics: telèfons mòbils, aparells GPS, televisions de plasma, ordinadors portàtils, aparells PDA i MP3, míssils balístics, coets espacials, entre d'altres.
El niobi té utilitat en la fabricació d'acers, sobretot els inoxidables que han d'aguantar altes temperatures, com els dels motors a reacció. També intervé en la fabricació d'imants superconductors per a ressonàncies magnètiques.
Producció mundial
El principal productor de coltan és Austràlia, amb el 10% de les reserves mundials, si bé existeixen reserves provades o en explotació al Brasil amb el 5% de les reserves, Tailàndia amb un altre 5% i a la regió dels Grans Llacs Africans (República Democràtica del Congo), aquesta última amb una estimació del 80% de les reserves mundials, en una zona denominada Kivu, tot i que el 2006 representava només un 1% de la producció mundial. Segons informes d'agències i de la premsa internacionals, l'exportació de coltan ha ajudat a finançar diversos bàndols de la Segona Guerra del Congo, un conflicte amb un balanç aproximat d'uns 4 milions de morts. Rwanda i Uganda estan exportant actualment coltan robat del Congo a occident, principalment als Estats Units, on s'utilitza gairebé exclusivament en la fabricació de condensadors electrolítics de tàntal.
S'estan explorant futures mines que podrien ser actives en el futur; ordenades per la seva magnitud són: Aràbia Saudí, Egipte, Grenlàndia, Xina, Moçambic, Canadà, Austràlia, EEUU, Finlàndia i Brasil.
lunes, 1 de junio de 2009
El Coltan, un mineral estratègic?
Coltan: és l'abrieviatura que fan servir a l'Africa per fer referència a 2 minerals: la columbila, i la tortalina que son compostos determinats del granit.
D'aquets minerals s'extreuen al NiOBi i el Tàntal. Amb aquets dos minerals es poden fabricar mòbils, pantalles de plasma, i tot tipus d'estris electrònics. El cotlan pot servir per avançar molt el planeta, pero esta matant a molta població africana.
Creus que es necesari banyar de sang el planeta, per aconseguir un món mes industralitzat?
Jo crec que no, perque les vides de les persones és molt més important, a mes amb tanta tecnologia ens estem menjan el plaenta.
Un dels països que extreuen més coltan és la republica Democràtica del Congo que al 2002 va extreure 3,9 milions de quilos amb un valor de 793 milions de dolars. El que no s'entén és que la republica democràtica del Congo sigui en l'actualitat una de les zones d'Àfrica més pobres del planeta terra. On queden tots aquets milions de dolars africans?
La resposta es ben senzilla, hi ha altres països que abans d'arribar a Àfrica se'ls queden.
A més de no tenir diners l'Àfrica parteix grans conseqüencies ambientals, passen per l'assetjament a les poblacions d'elefants i goriles que baixen molt per el consum humà.
L'explotació minera comporten greus problemes per a la població de sanitat, fins a les legals, perque els fan treballar amb mà dobra en condicions gairebé d'esclavatge.
D'aquets minerals s'extreuen al NiOBi i el Tàntal. Amb aquets dos minerals es poden fabricar mòbils, pantalles de plasma, i tot tipus d'estris electrònics. El cotlan pot servir per avançar molt el planeta, pero esta matant a molta població africana.
Creus que es necesari banyar de sang el planeta, per aconseguir un món mes industralitzat?
Jo crec que no, perque les vides de les persones és molt més important, a mes amb tanta tecnologia ens estem menjan el plaenta.
Un dels països que extreuen més coltan és la republica Democràtica del Congo que al 2002 va extreure 3,9 milions de quilos amb un valor de 793 milions de dolars. El que no s'entén és que la republica democràtica del Congo sigui en l'actualitat una de les zones d'Àfrica més pobres del planeta terra. On queden tots aquets milions de dolars africans?
La resposta es ben senzilla, hi ha altres països que abans d'arribar a Àfrica se'ls queden.
A més de no tenir diners l'Àfrica parteix grans conseqüencies ambientals, passen per l'assetjament a les poblacions d'elefants i goriles que baixen molt per el consum humà.
L'explotació minera comporten greus problemes per a la població de sanitat, fins a les legals, perque els fan treballar amb mà dobra en condicions gairebé d'esclavatge.
miércoles, 27 de mayo de 2009
COLTAN: el preu de la matèria primera.
COLTAN: és un mineral format per la mescla de dos minerals associats: la columbita o niobitai la tantalita. És de color metàl·lic apagat i d'ell s'extreu el metall tàntal.
El tàntal i el niobi són utilitzats en gairebé la totalitat de dispositius electrònics: telèfons mòbils, aparells GPS, televisions de plasma, ordinadors portàtils, aparells PDA i MP3...
El niobi té utilitat en la fabricació d'acers, sobretot els inoxidables que han d'aguantar altes temperatures, com els dels motors a reacció.
PRODUCCIÓ MUNDIAL
El principal productor de coltan és Austràlia, amb el 10% de les reserves mundials, Tailàndia amb un altre 5% i a la regió dels Grans Llacs Africans amb una estimació del 80% de les reserves mundials.
Rwanda i Uganda estan exportant actualment coltan robat del Congo a occident, principalment als Estats Units, on s'utilitza gairebé exclusivament en la fabricació de condensadors electrolítics de tàntal.
lunes, 25 de mayo de 2009
NANOTECNOLOGIA, com és de petita?
La nanotecnologia és un camp de les ciències aplicades dedicat al control i manipulació de la matèria a una escala menor que un micròmetre, és a dir, a nivell d'àtoms i molècules.
Nano - és un prefix grec que indica una mesura, de manera que la nanotecnologia es caracteritza per ser un camp essencialment multidisciplinat i cohesionat exclusivament per l'escala de la matèria amb la qual treballa.
APLICACIONS:
Les presents aplicacions de la nanotecnologia són: explorar volcans, agafar informació de les missions espacials extraterrestre, simular la vida i el comportament d’insectes i altres animals, portar a terme operacions elementals en ambients perillosos, vigilar i activar alarmes en zones de seguretat, torneigs de sumo, catalitzadors.
Com a futures aplicacions: nous sensors per a la medicina, per al control mediambiental , i per a fabricació de productes químics i farmacèutics, materials més lleugers per a les indústries d'aeronàutica i automòbil, tecnologies visuals que permet millors pantalles.
Quant CO2 emetem a l'atmosfera del nostre planeta?
La Berta: emet 12.857.245 kg de CO2 a l'atmosfera.
És la que menys gasta perquè utilitza la moto, per moure's, peró a casa
utilitza el butà cosa que la perjudica.
La Mari: emet 14.248.368 kg de CO2 a l'atmosfera.
És la 2ª, perquè te un vehicle, i no es mou gaire,
intenta fer tot el possible per no contaminar.
La Xaus: emet 16.224.442 kg de CO2 a l'atmosfera.
És la 3ª, perquè a casa agfen molt el cotxe durant la setmana
a casa fa servir bombetes normal, hauria d'utilitzar les de baix consum.
La Mercè: emet 18.258.496 kg de CO2 a l'atmosfera.
És la 4ª que més CO2 emet a l'atmosfera, perquè té 3 vehicles
propis a casa, també utilitza molt l'energia domèstica.
La Gisela: emet 20.325.258 kg de CO2 a l'atmosfera.
És la que emet més CO2, perquè el seu pare ha d'agafar
molt l'avió per motius de feina, utilitza molt el gas.
És la que menys gasta perquè utilitza la moto, per moure's, peró a casa
utilitza el butà cosa que la perjudica.
La Mari: emet 14.248.368 kg de CO2 a l'atmosfera.
És la 2ª, perquè te un vehicle, i no es mou gaire,
intenta fer tot el possible per no contaminar.
La Xaus: emet 16.224.442 kg de CO2 a l'atmosfera.
És la 3ª, perquè a casa agfen molt el cotxe durant la setmana
a casa fa servir bombetes normal, hauria d'utilitzar les de baix consum.
La Mercè: emet 18.258.496 kg de CO2 a l'atmosfera.
És la 4ª que més CO2 emet a l'atmosfera, perquè té 3 vehicles
propis a casa, també utilitza molt l'energia domèstica.
La Gisela: emet 20.325.258 kg de CO2 a l'atmosfera.
És la que emet més CO2, perquè el seu pare ha d'agafar
molt l'avió per motius de feina, utilitza molt el gas.
miércoles, 20 de mayo de 2009
Earth Hour 2009
‘Earth Hour‘ es una campaña para el efecto del cambio climático. Por una hora, concretamente a las 8:30 p.m. el 28 de Marzo del 2009, las luces de 74 ciudades de 62 paises se apagarán. Ciudades como Chicago, Londres, Lisboa, San Francisco, Miami, Sydney, Oslo, Manila y Las Vegas son un pequeño ejemplo de las ciudades que de momento participan en esta campaña.
Algunos musicos se han unido ha esta causa. Los músicos que apoyan esta campaña son Gavin DeGraw, Rise Against, KT Tundstall, Finger Eleven, Simple Plan and Justin Nozuka.
http://www.youtube.com/watch?v=BjWD8pbK5t8&eurl=http%3A%2F%2Fwww%2Esimpleplan%2Ees%2Fpage%2F7%2F&feature=player_embedded
Algunos musicos se han unido ha esta causa. Los músicos que apoyan esta campaña son Gavin DeGraw, Rise Against, KT Tundstall, Finger Eleven, Simple Plan and Justin Nozuka.
http://www.youtube.com/watch?v=BjWD8pbK5t8&eurl=http%3A%2F%2Fwww%2Esimpleplan%2Ees%2Fpage%2F7%2F&feature=player_embedded
CO2
Diòxid de carboni
L'òxid de carboni, també denominat diòxid de carboni, gas carbònic i anhídrid carbònic, és un gas les molècules del qual estan compostes per dos àtoms d'oxigen i un de carboni. La seva fórmula química és CO2 . La seva representació per estructura de Lewis és: O=C=O. És una molècula lineal i no polar, a pesar de tenir enllaços polars. Això es deu al fet que donada la hibridació del carboni la molècula posseïx una geometria lineal i simètrica. Història De la descomposició química de la marga i la calcària, el químic escocès Joseph Black, en el segle XVIII, va obtenir un gas al que va denominar "aire fix". Més endavant, el també químic Antoine Lavoisier, que va asseure les bases de la química moderna, en un dels seus experiments sobre combustió, va identificar a un gas de les mateixes característiques que el "aire fix" de Joseph Black i que va denominar òxid de carboni (IV). En l'any 2008, a través del telescopi espacial Hubble, es va descobrir en el exoplaneta HD189733b, a 60 anys llum de la terra, la presència d'aquest gas. "L'anhídrid carbònic suposa, segons l'investigador de la Nasa, Mark Swain, una troballa emocionant ja que "en les circumstàncies adequades, podria estar relacionat amb l'activitat biològica, com ocorre en la Terra".
Cicle del carboni
El cicle de l'òxid de carboni (IV) comprèn, en primer lloc, un cicle biològic on es produïxen uns intercanvis de carboni (CO2) entre els éssers vius i l'atmosfera. La retenció del carboni es produïx a través de la fotosíntesi de les plantes, i l'emissió a l'atmosfera, a través de la respiració animal i vegetal. Aquest procés és relativament curt i pot renovar el carboni de tota la terra en 20 anys. En segon lloc, tenim un cicle biogeoquímico més extens que el biològic i que regula la transferència entre l'atmosfera i els oceans i sòl (litosfera). El CO2 emès a l'atmosfera, si supera al contingut en els oceans, rius, etc. és absorbit amb facilitat per l'aigua convertint-se en àcid carbònic. Aquest àcid influïx sobre els silicatos que constituïxen les roques i es produïxen els ions bicarbonato. Els ions bicarbonato són assimilats pels animals aquàtics en la formació dels seus teixits. Una vegada que aquests éssers vius moren queden dipositats en els sediments dels fons marins. Finalment, el CO2 torna a l'atmosfera durant les erupcions volcàniques al fusionar-se en combustió les roques amb les restes dels éssers vius. En algunes ocasions la matèria orgànica queda sepultada sense produir-se el contacte entre aquesta i l'oxigen el que evita la descomposició i, a través de la fermentació, provoca la transformació d'aquesta matèria en carbó, petroli i gas natural.
Efecte hivernacle
L'òxid de carboni (IV) és un dels gasos d'efecte hivernacle (G.I.I.) que contribuïx que la Terra tingui una temperatura habitable. D'altra banda, un excés d'òxid de carboni (IV) se suposa que accentuaria el fenomen conegut com efecte hivernacle, reduint l'emissió de calor a l'espai i provocant un major escalfament del planeta; no obstant això, se sap també que un augment de la temperatura del mar per altres causes (com la intensificació de la radiació solar) provoca una major emissió de l'òxid de carboni (IV) que roman dissolt en els oceans (en quantitats colossals), de tal forma que la variació del contingut del gas en l'aire podria ser causa o conseqüència dels canvis climàtics, qüestió que no ha estat dilucidada per la ciència. En els últims anys la quantitat d'òxid de carboni (IV) en l'atmosfera ha presentat un augment. S'ha passat d'unes 280 ppm en l'era preindustrial a unes 379 ppm en 2005 (tot i que la seva concentració global en l'atmosfera és de tot just 0,03%). Aquest augment podria contribuir, segons el Grup intergovernamental d'experts sobre el canvi climàtic promogut per l'ONU, a l'escalfament global del clima planetari;%[1] en oposició, altres científics%[2] dubten que la influència dels gasos cridats "d'efecte hivernacle" (bàsicament anhídrid carbònic i metà) hagi estat crucial en l'escalfament que es duu registrant en terme mitjà en la superfície terrestre (0,6 graus centígrads) en els aproximadament últims 100 anys.
Usos
S'utilitza com agent extintor eliminant l'oxigen per al foc. En Indústria Alimentosa, s'utilitza en begudes carbonatades per a donar-los efervescència. També es pot utilitzar com àcid innocu o poc contaminant. L'acidesa pot ajudar a quallar lactis d'una formes més ràpida i per tant barata, sense afegir cap sabor i en la indústria es pot utilitzar per a neutralitzar residus alcalins sense afegir altre àcid mes contaminant com el sulfúric. En agricultura, es pot utilitzar com abonat. Encara que no poden absorbir-lo per les arrels, es pot afegir per a baixar el pH, evitar els dipòsits de calç i fer més disponibles alguns nutrientes del sòl. També en refrigeració com una classe líquid refrigerant en màquines frigorífiques o congelat com gel sec. Aquest mateix compost s'usa per a crear boira artificial i sensació de bulliment en aigua en efectes especials en el cinema i els espectacles. Altre ús que està incrementant-se és la seva ocupació com agent extractante quan es troba en condicions supercríticas donada la seva escassa o nul·la presència de residus en els extractes. Aquest ús actualment es reduïx a l'obtenció de alcaloides com la cafeïna i determinats pigments, però una petita revisió per revistes científiques pot donar una visió de l'enorme potencial que aquest agent d'extracció presenta, ja que permet realitzar extraccions en mitjans anóxidos el que permet obtenir productes d'alt potencial antioxidant. És utilitzat també com material actiu per a generar llum coherent. (Làser de CO2) Juntament amb l'aigua és el dissolvent més emprat en processos amb fluids supercríticos.
L'òxid de carboni, també denominat diòxid de carboni, gas carbònic i anhídrid carbònic, és un gas les molècules del qual estan compostes per dos àtoms d'oxigen i un de carboni. La seva fórmula química és CO2 . La seva representació per estructura de Lewis és: O=C=O. És una molècula lineal i no polar, a pesar de tenir enllaços polars. Això es deu al fet que donada la hibridació del carboni la molècula posseïx una geometria lineal i simètrica. Història De la descomposició química de la marga i la calcària, el químic escocès Joseph Black, en el segle XVIII, va obtenir un gas al que va denominar "aire fix". Més endavant, el també químic Antoine Lavoisier, que va asseure les bases de la química moderna, en un dels seus experiments sobre combustió, va identificar a un gas de les mateixes característiques que el "aire fix" de Joseph Black i que va denominar òxid de carboni (IV). En l'any 2008, a través del telescopi espacial Hubble, es va descobrir en el exoplaneta HD189733b, a 60 anys llum de la terra, la presència d'aquest gas. "L'anhídrid carbònic suposa, segons l'investigador de la Nasa, Mark Swain, una troballa emocionant ja que "en les circumstàncies adequades, podria estar relacionat amb l'activitat biològica, com ocorre en la Terra".
Cicle del carboni
El cicle de l'òxid de carboni (IV) comprèn, en primer lloc, un cicle biològic on es produïxen uns intercanvis de carboni (CO2) entre els éssers vius i l'atmosfera. La retenció del carboni es produïx a través de la fotosíntesi de les plantes, i l'emissió a l'atmosfera, a través de la respiració animal i vegetal. Aquest procés és relativament curt i pot renovar el carboni de tota la terra en 20 anys. En segon lloc, tenim un cicle biogeoquímico més extens que el biològic i que regula la transferència entre l'atmosfera i els oceans i sòl (litosfera). El CO2 emès a l'atmosfera, si supera al contingut en els oceans, rius, etc. és absorbit amb facilitat per l'aigua convertint-se en àcid carbònic. Aquest àcid influïx sobre els silicatos que constituïxen les roques i es produïxen els ions bicarbonato. Els ions bicarbonato són assimilats pels animals aquàtics en la formació dels seus teixits. Una vegada que aquests éssers vius moren queden dipositats en els sediments dels fons marins. Finalment, el CO2 torna a l'atmosfera durant les erupcions volcàniques al fusionar-se en combustió les roques amb les restes dels éssers vius. En algunes ocasions la matèria orgànica queda sepultada sense produir-se el contacte entre aquesta i l'oxigen el que evita la descomposició i, a través de la fermentació, provoca la transformació d'aquesta matèria en carbó, petroli i gas natural.
Efecte hivernacle
L'òxid de carboni (IV) és un dels gasos d'efecte hivernacle (G.I.I.) que contribuïx que la Terra tingui una temperatura habitable. D'altra banda, un excés d'òxid de carboni (IV) se suposa que accentuaria el fenomen conegut com efecte hivernacle, reduint l'emissió de calor a l'espai i provocant un major escalfament del planeta; no obstant això, se sap també que un augment de la temperatura del mar per altres causes (com la intensificació de la radiació solar) provoca una major emissió de l'òxid de carboni (IV) que roman dissolt en els oceans (en quantitats colossals), de tal forma que la variació del contingut del gas en l'aire podria ser causa o conseqüència dels canvis climàtics, qüestió que no ha estat dilucidada per la ciència. En els últims anys la quantitat d'òxid de carboni (IV) en l'atmosfera ha presentat un augment. S'ha passat d'unes 280 ppm en l'era preindustrial a unes 379 ppm en 2005 (tot i que la seva concentració global en l'atmosfera és de tot just 0,03%). Aquest augment podria contribuir, segons el Grup intergovernamental d'experts sobre el canvi climàtic promogut per l'ONU, a l'escalfament global del clima planetari;%[1] en oposició, altres científics%[2] dubten que la influència dels gasos cridats "d'efecte hivernacle" (bàsicament anhídrid carbònic i metà) hagi estat crucial en l'escalfament que es duu registrant en terme mitjà en la superfície terrestre (0,6 graus centígrads) en els aproximadament últims 100 anys.
Usos
S'utilitza com agent extintor eliminant l'oxigen per al foc. En Indústria Alimentosa, s'utilitza en begudes carbonatades per a donar-los efervescència. També es pot utilitzar com àcid innocu o poc contaminant. L'acidesa pot ajudar a quallar lactis d'una formes més ràpida i per tant barata, sense afegir cap sabor i en la indústria es pot utilitzar per a neutralitzar residus alcalins sense afegir altre àcid mes contaminant com el sulfúric. En agricultura, es pot utilitzar com abonat. Encara que no poden absorbir-lo per les arrels, es pot afegir per a baixar el pH, evitar els dipòsits de calç i fer més disponibles alguns nutrientes del sòl. També en refrigeració com una classe líquid refrigerant en màquines frigorífiques o congelat com gel sec. Aquest mateix compost s'usa per a crear boira artificial i sensació de bulliment en aigua en efectes especials en el cinema i els espectacles. Altre ús que està incrementant-se és la seva ocupació com agent extractante quan es troba en condicions supercríticas donada la seva escassa o nul·la presència de residus en els extractes. Aquest ús actualment es reduïx a l'obtenció de alcaloides com la cafeïna i determinats pigments, però una petita revisió per revistes científiques pot donar una visió de l'enorme potencial que aquest agent d'extracció presenta, ja que permet realitzar extraccions en mitjans anóxidos el que permet obtenir productes d'alt potencial antioxidant. És utilitzat també com material actiu per a generar llum coherent. (Làser de CO2) Juntament amb l'aigua és el dissolvent més emprat en processos amb fluids supercríticos.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)